Primavera

Arriba el bon temps!! Per fiiiiiiiiiiiiiii :D

Per mi, el carnaval sempre ha estat el símbol de l'entrada a la primavera, encara que en aquelles dates sempre faci molt fred. Segurament aquesta sensació es degui als colors, a les formes, la música i els balls que duen les comparses de la desfilada de Carnaval. En Makan, el seu germà Moriba i jo vam anar a veure la de Sant Feliu.

Ens hi va portar una meva amiga, la Sofia. Encara que tremolant, tots quatre vam gaudir de l'ambient i la festa que portaven tots els grups. El moment més divertit va ser quan va sonar Gangam Style i en Moriba es va posar a saltar imitant la careografia. Mai he vist algú en directe que ho fes tan bé!

Marxant, ens vam trobar una altra amiga de la Uni, la Montse, que participa en una colla. Va ensenyar-nos la seva disfressa d'aprop i va posar el seu gorro a en Makan. Gairebé era més gran que ell, com podeu veure:

Makan amb el gorro de la Montse

Pel seu aniversari, que va ser un dia abans que el meu, vaig voler fer també alguna cosa especial, així que el vaig portar als Karts de Sils, perquè l'havia vist interessat en els cotxes i en conduïr. Li va fer molta il·lusió, però va ser molt curt (8 minuts) i al temps d'haver-li agafat la pràctica, havíem de baixar. Tot i així tenim una dues grans fotos!!:

Makan i jo als Karts

El més xulo de tots

No tot ha estat festa! També hem aprofitat les quedades per treballar una mica. En Makan està sobretot interessat en aprendre anglès, així que li he intentat ensenyar algunes paraules. D'això sempre en fem un joc de preguntes, en el qual ens acabem emocionant els dos.

Com que cada vegada s'hi estava millor a fora, hem anat alguns cops a fer un passeig, i la feina l'hem feta asseguts en algun banc.

Makan al Passeig de Ronda

Classe d'Anglès al passeig de Ronda

Fent fotos pel camí

Zoo

Aquest diumenge vam fer una segona sortida en grup. Érem en Makan, l'Alondra, la Shuhan, els dos Mamadou's que ja coneixem, la Mònica, l'Alba i jo, una bona colla! A més, vam ensopegar un dia bonic, amb cel serè i sol potent.Tots plegats vam agafar un tren per anar a Barcelona i visitar el seu zoològic.

Esperant el tren a l'estació de Girona

No va ser tan fàcil... tant a les estacions de metro com enmig de la ciutat estàvem ben desorientats (tot i tenir GPS). Per qui hi vagi, el Zoo és a prop del port maritim, just al cantó del parc de la Ciutadella. En aquest parc vam parar per dinar, sense adonar-nos que teníem el nostre destí just a darrera.

Caminant per les rambles

Mamadou i Makan sobre un feroç lleó de Colom

Emplenant la panxona

Ja a dins ens ho vam passar super bé!! Vam trobar-hi animals que no havíem vist en la vida. Després de caminar, senyalar això i alló, imitar-ne un i l'altre, estàvem esgotats. Però encara tornant, de camí a Sants, quedaven forces per fer curses i una mica més el burro. Pensava que al tren en Makan cauria rodó, però enlloc d'això va estar tot el trajecte fent bromes, unes més bones que altres... Va ser un dia genial!! Visca els rossinyols exploradors ueeeee!

Makan portant la tirolina

Els ximpanzès reclamant menjar (boníssims!!)

Un avestruç, dels primers animals que vam veure

Els flamencs

Makan consultant el mapa del zoo

Visita al miniestadi

Aquest dissabte 22 de desembre vam anar a Barcelona amb en Makan i tres nois més: en Mamadou, que és amic meu de la facultat i fa el projecte rossinyol; en Mamadou 2, el seu mentorat; i l'Abdoul, el seu germà.

La idea va ser d'en Mamadou 1, que va proposar-nos d'anar a veure el partit del Girona contra el Barça B al miniestadi. A en Makan i a mi ens va semblar una idea fantàstica, així que aviat vam comprar els tickets i vam preparar-nos per l'excursió. 

L'anada en bus se'm va passar molt ràpid. Com que en Makan és un noi molt obert, de seguida es van posar a parlar amb en Mamadou i jo m'hi vaig afegir. Així que sense adonar-nos, vam arribar a Barcelona.

El primer que vam fer va ser visitar la botiga del Barça -ja que l'entrada al museu era massa cara. Allà vam poder tafanejar una mica i tirar algunes fotos:

D'esquerra a dreta: Abdoul, Mamadou 2, Mamadou 1, Makan

D'avall a amunt: Mamadou, Abdoul, jo i Makan

I quina sort i quina casualitat!!! Que per la botiga passaven en Messi i l'Iniesta i vam poder saludar-los i tirar-nos-hi una foto!! :D Llàstima que va sortir tallada...

Mamadou, Iniesta, Makan, Messi i Abdoul

Després d'aquestes fortes emocions vam anar a dinar. Havia fet entrepans per en Makan i per mi, però no vaig calcular bé i a l'hora de dinar no quedava res! Sort que en Mamadou ens havia portat entrapans de carn i també raïm, magdalenes, sucs...

Amb aquest banquet vam dinar com reis sobre l'herba del parc de Pedralbes, un jardí molt ben cuidat on s'hi està molt a gust. Mentres menjàvem i conversàvem, en Mamadou va posar música relaxant per fer-ho tot més agradable.

Tots cinc just després de dinar

Al acabar, vam estar jugant al mocador d'improvitzat i fent curses. Tot i algunes baralles, va ser divertit i vam riure bastant. La frase d'en Mamadou: "hem guanyat tots, perquè tots ens ho hem passat bé i hem rigut". Crec que els nois no li van fer gaire cas. O potser sí!...

Fent una mica el ximple

Una de les fonts del parc

Tornant al miniestadi

Fent "posses" davant un autobús molt xulo!!

Una hora abans que comencés el partit ja érem dins l'estadi. Sort que l'afició del Girona compta amb un gran personatge: en Siusplau!!! Un home vestit amb l'equip i un gorro de Pare Noel que va arribar cridant "Giroooooooooooona!" mentre anava d'una punta de la grada a l'altra. No va parar durant tot el partit: ara amb un timbal, ara ballant, ara per aquí, ara per allà. Amb en Mamadou créiem que és un ésser superior, incansable, amb super poders.

Els que ens va animar de veritat, però, van ser els jugadors, que ens van oferir un partit increïble. De fet, n'he sentit a parlar molt aquests dies. Resulta que el primer partit del Girona que veiem, és un partit històric!

A la segona part el Girona perdia 2-0, i amb una gran jugada va marcar un gol que ens va renovar les esperances a tots. Però van evadir-se després de 2 gols més del Barça B. Ningú, ningú s'esperava que en els últims minuts en marcaríen 3 més que ens portaríen a un fantàstic empat 4-4. A més, sense cap ajuda del àrbit i amb un joc formidable.

Mamadous, Makan i jo vam ser molt afortunats de viure un partit així. Encara que els "petits" anaven a favor del Barça i es van enfadar una mica :PAmb tot, a la tornada estàvem tan esgotats que ens vam quedar ben dormits a l'autobús...

Esperant l'inici del partit

Mamadou amb l'estadi de fons

Mamadou i Abdoul, amos de la grada

En Siusplau al final del partit, seguint al seu rotllo

Primeres trobades

En Makan és un noi de tretze anys que va arribar de Mali en fa 2. Al conéixer-lo, el primer que vaig saber és que ens podríem comunicar sense problemes; és obert, xerraire i rialler. La primera vegada que vam quedar vaig anar a buscar-lo al seu institut, el Sant Elm, i des del principi em va anar explicant coses sobre ell, la seva classe, els seus tutors, la seva família, el que li agradava i el que no. 

Vam anar un parell de cops a la biblioteca, i em va ensenyar allò que feia a l'institut. Crec que té ganes d'aprendre i no quedar-se enrere respecte els nois de la seva edat, i m'agradaria ajudar-lo. Però el meu objectiu no és fer-li classes de repàs, sinó fer-li fer coses noves, que no hagi pogut fer abans.

Avui hem anat al cinema amb el seu germà. Em sembla que l'hem encertat amb la pel·lícula: tenia unes imatges molt boniques i escenes impactants, d'aquelles que et deixen sense aire. Hem anat a veure La vida de Pi. 

Pi és un noi indi molt audaç que sobreviu al naufragi on mor la seva família i tota la resta de tripulants. Per coses de la vida, li toca compartir el bot salvavides amb l'animal que l'havia fascinat tota la vida: el tigre Peter Parker. A partir d'aquí el film es transforma en un patiment gairebé continu (pels tres espectadors atemorits que érem nosaltres) de veure com Pi evita un cop i un altre ser devorat pel tigre.

Pi adonant-se que s'ha quedat sol enmig de l'oceà

Pi i Peter Parker observant-se

Després d'un temps, aconsegueix domesticar-lo i conviure-hi durant mesos perduts al mar. Amb ell comparteix els pensaments més profunds. Al final, li acaba agraïnt la seva supervivència.

Pi domesticant a Peter Parker

Una visita de meduses lluminoses

És una pel·lícula fantasiosa, però m'han arribat uns missatges que espero compartir amb en Makan:

- La superació de les dificultats com a únic aprenentge. La fe

- La curiositat necessària envers el món que ens envolta.

- La necessitat del dubte

- El valor d'allò que tenim en el moment present; la gratitud

Mentre érem fora esperant he aprofitat per fer-los una foto. També a dintre la sala. Encara que la qualitat no és gaire bona, són unes primeres fotos prou maques!!

Makan (a l'esquerra) amb el seu germà

Makan i jo dins la sala del cine

Esperant que comencés

I ara toca pensar en un bon pla pel següent dia que quedem. Som-hi!! Yeyeye

Marta